La nostra proposta ve de lluny: instàncies el 2005 i el 2007 i accions al carrer el 2006 i el 2010. Enguany la proposta ha provocat molt interès mediàtic i una gran reacció dels ultra catòlics d’arreu d’Espanya materialitzada en més de 2.600 correus electrònics de protesta. És normal. Els noms dels carrers són un factor més, i important, en la formació de la nostra manera de veure el món; de la nostra ideologia. Podem dir: diga’m els noms dels carrers de la teva ciutat i et diré en quina societat vius. Per tant, una proposta de canvi, ni que sigui parcial, es vista per les classes dominants com un atac al seu monopoli ideològic. Amb la nostra proposta la Berga religiosa i conservadora seguirà ben representada, la diferència és que hi haurà alguns carrers amb nom dels dominats que van decidir deixar de ser-ho. Ara l’Ajuntament de Berga està en mans de socialistes i en teoria hauria de ser més fàcil fer aquest acte de memòria, justícia i dignitat. Per això ha de ser possible posar els noms de veïns de Berga del segle passat als nostres carrers, enlloc de capellans, cacics, militars i nobles, es a dir d’homes explotadors, autoritaris i abusadors. I quins criteris hem seguit en la tria d’aquests veïns militants? Primer totes les dones conegudes i segon que n’hi hagi de totes les tendències polítiques i socials. Finalment, també proposem el nom de Josep Maria Isanta i el retorn a molts dels noms que hi havia abans de 1877, més populars i tradicionals que els actuals.
J. Cara Rincón, secretari del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs